Presentació de Nacho Corredor, president de Deba-t (deba-t.org).

Gràcies, companys, companyes, amics, amigues… Gràcies, de veritat, per ser aquí.

I gràcies, sobre tot, perquè quan des de Deba-t organitzem quelcom, ho fem sempre dins la Universitat Pompeu Fabra, i convocar persones de la universitat dins de la pròpia universitat és molt més fácil que aplegar a 10-20-30 o 80 persones, de tot Barcelona i rodalies, en un lloc tan simbòlic com és aquest, el Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona, als directors dels qual tb agraeixo la seva predisposició per aplegar aquest acte d’avui.

Avui, dijous 4 de març, fem dues coses: presentem el llibre “Liberalisme VS Socialdemocràcia”, fruit del treball que vam fer juntament amb una altre organització, ULD, fa gairebé un any; i presentem la nostra revista, a partir d’ara semestral, “deba-t.org”, on entrevistem en portada el president de Vueling i ex ministre, Josep Piqué.
Però fent aquestes dues coses aconseguim moltes més: aconseguim posar en la mateixa tribuna a persones amb cosmovisions molt diferents, aplegar persones de dins i fora de la universitat amb plantejaments ideològics no coincidents, plasmem sobre el paper algunes de les coses que hem anat fent en el poc més d’un any de vida de la Nostra entitat i, en definitiva, aconseguim, en aquesta ocasió mitjançant la presentación d’un llibre i una revista, posar els mecanismes per la generació i la discussió d’idees…

Deba-t va nèixer de 0 i amb 0 capital econòmic, pero no humà. El Gerardo Sensat, en Paris Grau i jo, ens vam reunir al bar de la universitat al gener de l’any passat, després d’haver organitzat uns dinars amb dos parlamentaris que vam posar en contacte amb alguns companys de classe… I al principi erem 3. Al cap de poc temps erem 10, hi havia el Pau, el Carlos, el Pep, la Judith, en Romà... Després vam ser 20, despres van venir al seminari, que ha donat com a fruit el llibre que avui presentem, una seixantena de persones més, després vam organitzar col.loquis i conferències amb gent tan diferent com el delegat del Govern d’Espanya, en Joan Rangel; o el José Zaragoza; l’alcaldable de CIU per Barcelona, Xavier Trias; en Duran i Lleida; en Joan Herrera; el conseller de Governació, en Jordi Ausàs; vam reunir-nos amb el president del parlament, l’Ernest Benach; amb gairebé tots els membres de la mesa del Parlament de Catalunya; quan anem a veure les sessions molts parlramentaris reconeixen quin som; i així, hem anat sumant gent interessada en el projecte…

Setanta cinc persones més es van afegir al carro quan amb la Montse Nebrera vam fer un altre seminari, que tb podria donar com a resultat l’edició d’un llibre, i on vam veure com des del cinema de masses es llancen missatges ideològics; vam celebrar fa poc el nostre aniversari amb més de 100 persones, i així, sumant i sumant, hem anat aplegant també a prop de 500 persones per Internet que segueixen la nostra activitat cada dia. I avui, afegim totes les persones que estan aquí.

I això demostra què per a aconseguir el nostre objectiu, generar idees i incentivar l’esperit crític, no cal una gran subvenció, que no tenim; sinó ganes i il.lusió. I això que sona tan tòpic com típic és la pura realitat: d’una estructura inexistent, només amb la inèrcia generada per l’esperit jove, crític i disposat a dialogar de les persones que d’alguna manera formen part de Deba-t, hem aconseguit aplegar un bon número de persones al voltant de la Nostra iniciativa; una sèrie de recursos economics que permeten l’autofinançament, per exemple a través de la organització de seminaris; i hem aconseguit evitar així que qualsevol partit o institució, instrumentalitzi, com ha passat algun cop, això que anomenem societat civil.

L’autèntica societat civil és la que forma la Belen, que estudia Dret i serà la persona que dirigeixi la revista que avui també presentem; en Paris, el nostre tresorer que gràcies a la seva inquietut ha aconseguit que també ens reunim amb el Cardenal i Arquebisbe de Barcelona; el Pau o el Pep, que van ser claus per generar il.lusió entre nosaltres i tirar endavant aquest carro, també a Girona; la Laia, que des de la distància veu com és imprescindible que l’activitat d’un estudiant universitari no és exclusivamente anar a classe… La societat civil la formen cadascuna d’aquelles persones independents, amb la seva visió diferent del món, amb les seves ganes de construir un futur i una alternativa millor… La Mònica, que sempre vol autosuperar-se tot i les dificultats; l’Alba, preocupada, com molts, per com ha anat l’examen d’ahir, però sobre tot preocupada per com serà el demà; el Marcos, que tb des de la distància estudia amb inquietud història per no repetir els errors del passat; la Pilu, sempre inquieta… I Deba-t, l’únic que fa, es aplegar totes aquestes persones, com el David o l’Albert, totes elles amb plantejaments ideològics diferents, però que volen compartir les seves inquietuts amb els demés i volen un espai on ells, que de momento són això que coneixem per societat, juntamente amb el món econòmic i polític, discuteixin, interactuin entre ells i treballin plegats per a què les futures generacions visquin una miqueta millor que les anteriors…

A la revista ho diu perfectament en Josep Piqué: “si cal que la societat civil catalana s’enfronti amb el poder polític, ho haurà de fer”. I per no arribar a aquest punt d’enfrontament, sinó a un punt de posada en comú d’inquietuts, però amb resultats, va nèixer Deba-t; en els seus inicis una associació universitària més, però que vista la desposta que ha generat tant dins com fora de la universitat, potser d’aquí uns anys hauria d’esdevenir una fundació d’idees no sotmesa a la voluntat de ningú, sinó que, en la diversitat d’idees, sempre dins el marge del respecte, llibertat, responsabilitat i justícia social, sigui capaç de seguir fent, al menys amb la mateixes ganes de construir un futur millor del que, en principi, ens espera.

I amb la publicació de la primera revista, on Josep Piqué diu que el Govern d’Espanya comença a anar pel bon camí en matèria economica, quelcom hem fet.

Una revista que en pocs mesos es reeditarà i servirà, en aquesta ocasió, per generar idees des de dins la universitat i dirigida a un públic que legisla, els parlamentaris; qui executa, els governs i diferents institucions; als qui mouen el món amb els seus interessos, els empresaris i economistes…

De moment, en aquest primer número, buscant cert impacte mediàtic, el president de Vueling, en Josep Piqué o en Ramon Tremosa, eurodiputat de CIU, a través del format entrevista analitzen l’actualitat i temes estructurals del nostre sistema… O el secretari General de la Fundación FAES i el director Gerent de la Fundació IDEAS, analitzen a través d’articles com s’ha de sortir de la crisi… Però també, nosaltres, des de dins la universitat, elaborem un reportatge on parlem sobre drogues i l’impacte econòmic i social que tenen, amb l’objectiu, probablement inalcançable, de generar algun tipus de debat entorn la necessitat de reformar la legislació sobre la matèria que, com passa amb la prostitució, probablement per qüestions morals, tot i la necessitat de la seva regularització, ningú està disposat a moure fitxa.

I amb aquest llibre, Liberalisme vs Socialdemocràcia, fiquem els mecanismes, en un moment de crisi econòmic com l’actual, per a què les persones que ho llegeixin sapiguen que les ideologies no han mort, sinó que estan en un punt d’inflexió, i que, potser, és necessari com diu en Toni Comín al llibre, de buscar mecanismes reals i pràctics, que no quedin sobre el paper, i que siguin la suma del resultat de la suma entre lliure mercat i intervenció econòmica amb objectius de responsabilitat social.

El llibre, del qui són autors la Dra. Maria Blanco, del Instituto Juan de Mariana; en Jaime García Legaz, el secretari General de la Fundación FAES, presidida per Aznar; la Dra Montserrat Nebrera; el politòleg Toni Comin; el Dr. I degà de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, en Jordi Guiu; o l’ex president de Telefònica i ex diputat, Luis Solana… El llibre en quesito, doncs, que no va ésser buscat, sinó que l’editorial Episteme, i en Juan Milian, va venir i ens va proposar editar-ho, cosa que encara ens va fer més il.lusió (pq no va ser necessari trucar a la porta, sinó què ja vam ficar els mecanismes necessaris per generar interés de fora cap endins) , és la plasmació que tot allò que es vulgui fer, és qüestio de plantejar-so i fer-ho amb convicció.

Avui m’acompanyen dos dels autors del llibre.

Toni Comín es socialdemòcrata, així com llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques i professor de ciències socials a ESADE, Comín és també diputat del PSC-CpC, plataforma de la que ell és dirigent.

I que ell sigui un dels autors és tan casual com oportú. Haviem intercanviat algun cop algun correu electrònic, però fins coneixer-lo, no sabia fins quin punt la persona que avui ens acompanya era tan interessant. Fins el punt que, en principi, havia de venir una altre persona a fer la conferència al seminari, va venir ell a substituir-lo, una hora tard pq la seva secretària li va apuntar que era un altre dia, i va improvitsar una de les intervencions que, qualitativament, han estat de les millors que hi ha en aquest llibre llibre. I tot i que encara no siguem amics, el cert és que la seva plataforma, Ciutadans pel Canvi, mentre es feia el seminari va estar recollint signatures per a què Catalunya tingués una llei electoral pròpia, i vaig estar treballant, molt de gust, amb ells i també, amb l’objectiu, en aquest cas, de que el nostre país tingués un sistema electoral propi i millor dels que hi ha al nostre voltant.

I d’altra banda, ens acompaya la Montse Nebrera. Liberal responsable, amiga, dra. en Dret Constitucional, així com llicenciada en filologia clàssica i filosofia política, col.laboradora de la nostra entitat des dels seus inicis, Nebrera és coneguda per la seva trajectòria, breu però intensa, com a parlamentària, però més enllà d’això, tenim front nosaltres a una altra persona, que com en Comín, vol impulsar, no només a través de la llei electoral, un camí cap a un futur una mica més democràtic.

Així doncs, amb l’esperança que avui algunes persones, bé pel que escoltin dels ponents o diguin els assistents, o bé perquè llegiran algun dia el llibre, siguin una miqueta més lliures, pq tindran més informació, més responsables, i considerin que la justícia social hauria de ser un dels nostres principals objectius… i que per a aconseguir-la, també està la societat civil, i que a la societat civil, també està Deba-t, té la paraula...

Loading more stuff…

Hmm…it looks like things are taking a while to load. Try again?

Loading videos…