Pauline Oliveros (Houston, 1932) se situa en l’espai mitjancer entre la potència del paisatge aclaparador i la construcció d’identitat. A la pel•lícula experimental que realitzà amb Ione, Dreams of the Jungfrau, assistim a la creació d’un personatge captiu en un mirador, l’emblemàtic Hotel Regina dels Alps suïssos, al peu de les famoses muntanyes de Jungfrau, Monk i del formidable pic d’Eiger. Icones del paisatge aclaparador per la seva grandiositat, serveixen de marc per plantejar la història d’una dona que reviu episodis del seu passat entre els murs de l’hotel, alhora que escolta les veus d’oracles que la guien entre les estances i les vistes que l’acompanyen insistentment en un devenir constant entre l’experiència física i la psíquica. I és que Pauline Oliveros manté que els paisatges interiors parteixen de l’experiència i l’escolta del propi cos, de la respiració i de la seva relació amb un entorn que modela consciències; la del personatge i la dels qui l’observen, testant els paràmetres de memòria i somni arraulits en el seu interior. Així, ja el 1971 Oliveros creà les seves famoses Sonic Meditations, una mena d’instruccions per activar la consciència del propi ser a través d’accions d’”autoescolta”.

Sonic Meditations inclou la percepció no basada en el judici, el desenvolupament de l’empatia mitjançant l’audició, la creació de relacions socials no jeràrquiques en la producció musical, l’ús ampliat de formes intuïtives de consciència interna i externa i una nova visió de la sensualitat i el cos. Amb tot, les Sonic Meditations són estratègies per a l’escolta, a Paisatge? disponibles des d’un espai amb fort substrat religiós, el cimbori del Bòlit-Sant Nicolau, per a qui vulgui experimentar in situ, alhora que gaudir d’EarPhone Installation, selecció d’alguns treballs sonors d’Oliveros, com Deep Listening i Tara’s Room, ambdues, intervencions de l’artista en arquitectures interiors.