Carlos Pazos (Barcelona, 1949) té una singular, brillant i dilatada trajectòria que el Premio Nacional de Artes Plásticas de 2004 no fa més que confirmar. I, igualment, l’exposició "No me digas nada", que va organitzar el MACBA i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, tres anys més tard, al 2007.

Aquesta exposició presenta dues sèries fotogràfiques i un vídeo de Carlos Pazos en què les emocions es focalitzen en el seu ego. “Les meves constants són jo més jo”, afirma ell mateix. Efectivament, al 1975, Carlos Pazos va decidir crear-se a ell mateix. Va ser amb la sèrie fotográfica Voy a hacer de mi una estrella,amb la que a la idea d’exhibir-se va ajuntar el jo personal al jo estrella. A partir d’aquí, Pazos va convertir-se en múltiples personalitats del star system de Hollywood, en relació amb les quals declarava la seva versatilitat en les formes, el gest i la imatge.

Voy a hacer de mi una estrella és una de les sèries-base en què s’articula l’exposició. Amb l’altra, Robados (2009), que li dóna títol, Pazos recupera aquest alter ego, però ara ja és una estrella en hores baixes, durant unes vacances a l’illa de Bali, que persegueixen els paparazzi. En aquesta obra, l'artista, 33 anys després, torna a convertir-se en el personatge de l’estrella, però ara ja es mostra com una persona en una zona d’intimitat que intenta ressorgir. L’individu ha perdut el control sobre si mateix i ja no busca el glamour, sinó el costat més personal. La fotògrafa Joana Rosselló ha col·laborat en la realització de les imatges.

L’exposició acaba amb un vídeo inèdit filmat a la mateixa illa de Bali. És el punt final d’aquest relat expositiu on es mostra la continuïtat en el temps, l’espai i la memòria d’una de les obres primeres i més emblemàtiques d’aquest autor de pràctiques conceptuals, que transcendeix, però, amb la seva singularitat.