HOMENATGE ALS TERRASSENCS ASSASSINATS PER LES TROPES
BORBÒNIQUES DE FELIP V EL SETEMBRE DE 1713
MANIFEST
El juliol de 1713 les tropes de Felip V iniciaven el setge a Barcelona, la capital de
Catalunya. Situem-nos:
50 anys abans, el 7 de novembre de 1659 amb el Tractat dels Pirineus perdíem els
territoris nord-catalans.
6 anys abans, el 25 d’abril de 1707 a la Batalla d’Almansa les tropes de Felip V
derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria, i Castella ocupa el Regne de València per
dret de conquesta, d’aquí allò de “Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança”
.
1 any després, l’11 de setembre de 1714 cau Barcelona per la força de les armes i
comença l’ocupació del país que aviat farà 300 anys que patim amb atacs a la nostre
llengua i a la nostra terra.
Moltes pàgines s’han escrit sobre el coratge de Barcelona durant tot l’any que patí
aquest setge, però ben poques sobre el sacrifici de moltes altres viles i pobles en
defensa de les llibertats i institucions catalanes.
Dos mesos després d’iniciar-se el setge barceloní, un poderós destacament
borbònic format per quatre o cinc mil homes i comandat pel mariscal Feliciano de
Bracamonte arribava a les portes de la vila de Terrassa. Tenia ordres d’esclafar de
forma exemplar tota localitat lleial a la causa austriacista. Aquella mateixa nit del 3 al
4 de setembre de 1713 les tropes borbòniques passaven la nostra vila per les armes.
Mentre alguns terrassencs defensaven amb honor i valentia la ciutat, bona part de la
població trobava com a lloc de refugi i resistència l’interior del convent de Sant
Francesc.
L’endemà al matí l’espectacle a la localitat era desolador: moltes cases havien estat
saquejades, un centenar s’havien esfondrat consumides per les flames i una vintena
de terrassencs jeien pels carrers de la vila assassinats a mans dels assaltants.
En la lluita per defensar les nostres llibertats van destacar:
Pere de Brichfeus i Terns, batlle de Terrassa, que va participar en la Junta de
Braços com a membre del Braç Militar, anomenat coronel de cavalleria sota les
ordres d’Antoni Desvalls.
Francesc Busquets i Pujol, de Can Mitjans, que va participar en la Junta de Braços
com a membre del Braç Reial, nomenat coronel d’infanteria sota les ordres del
Marquès de Poal.
Andreu Joan Rico, personatge influent, mig filòsof, clau en la resistència de la vila. Francesc Boada i Parellada, de la casa pairal de Can Boada del Pi, va ser obligat a
exiliar-se de Catalunya.
Pere de Torrella, de la Quadra-cartoixa de Vallparadís, president del Braç Militar,
també va ser un dels molts repressaliats.
Un document recuperat de l’Arxiu de la Parròquia del Sant Esperit fa relació de les
persones, avantpassats nostres, que van morir lluitant pels nostres drets, són els
següents:
Francesc Janer, fuster
Pere Ramoneda, oller
Sebastià Forment, oller
Pau Bufí, teixidor de lli
Altre Pau Bufí, fill del sobredit, també teixidor de lli
Joseph Bastart, jove, adroguer, fill de Joseph Bastart, candeler de cera i de Madrona
Matas
Valentí Trullàs, pagès
Jaume Prasega, teixidor de llana
Franco Montaner, jove, cirurgià
Perejoan Font, pagès
Josep Gorina, assaonador
Antoni Gall, pagès
Josep Oliu, pagès
Jaume Bugunyà, fill de Joseph Bugunyà
Joan Vidal, pagès.
Un minyò d’Anton Serralt d’uns vuit anys
A tots ells, i a les persones que al llarg de la nostra història han lluitat per la llibertat
nacional, volem retre homenatge i recuperar-les a la memòria col·lectiva, perquè la
seva lluita tingui continuïtat, i tot junts aconseguim que la nació catalana esdevingui
sobirana per dret, i pel bé dels nostres fills i filles.
Així doncs, la lluita continua, els atacs contra la nostra llengua i el nostre país
esdevenen encara situacions habituals retornant-nos a posicions gairebé predemocràtiques que haurien d’estar superades.
Si a més afegim la crisi econòmica i la incertesa pel futur no se’ns presenten uns
anys gaire optimistes mentre no vulguem decidir. Les consultes sobre la
independència van obrir un camí que hauríem de poder fer realitat amb normalitat, i
Terrassa no en va ser una excepció.
Així doncs, avui recordem als terrassencs i terrassenques que van ser fidels al seu
país i a les seves institucions; avui homenatgem als patriotes que van perdre fins i
tot la vida per defensar la seva ciutat i el seu país.
Com diu el poeta Salvador Espriu:
“Ara digueu, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.”
Terrassa, 4 de setembre de 2011
VISCA CATALUNYA LLIURE !!

Loading more stuff…

Hmm…it looks like things are taking a while to load. Try again?

Loading videos…