L’acció comença amb la mort d’Hipòlit, rememorada per la seva madrastra, Fedra. Mentre la lluminosa tarda declina, Fedra resta sola i aïllada a casa seva i l’obsessió, el penediment, la culpabilitat i la innocència brollen de la seva ànima tot cercant encara la mirada d’Hipòlit. Com els ulls del jove estimat, també el record fuig cap a la foscor, per acabar fonent-se amb la vergonya i el desig, i esdevenir així una mateixa cosa en el cos de Fedra. Al record del seu amor impossible cap al seu fillastre, van dirigides las seves últimes paraules, plenes de desolada passió i desesperança.