«Ponentada gran», de Narcís Comadira

S'ha entaulat el ponent, el vent desficiós que, impacient, sacseja els pins i els tamarells, que s'endú l'alegria. El vent calent que eixuga les conques salineres, el vent constant que esquinça la pell del mar: els gossos, inquiets, lladruquegen, les criatures frisen, d'aquí d'allà, insubmises; els grills foradaran tota la nit amb queixes. M'assalten vells records: foc de remordiments pels dies no viscuts, pels pecats no comesos. ¿T'he de dir adéu per sempre, gregal, vent dels déus joves? Sota aquest cel ardent, color de cor de síndria -després sang i caliu-, entre sentits opostos em ballen les paraules. Per retrobar la calma, vaig vora mar, passejo, i penso en el meu Déu i en el fill que no he fet.  Del llibre de poemes «Usdefruit», Ed. Empúries, Barcelona, 1995  ---------  GRAND VENT D’OUEST  Le persistant vent d’ouest, le vent exaspéré secoue impatiemment les pins, les tamaris, en balayant la joie. Le vent chaud qui dessèche les cuvettes salines déchirant sans répit la peau de la mer:chiens aux aboiements inquiets, jeunes enfants fébriles, de-ci de-là, rebelles. Les grillons vont trouer toute la nuit de plaintes. Des souvenirs m’assaillent: feu de remords anciens pour les jours non vécus, les péchés non commis. Ne te verrai-je plus, vent grec, vent des dieux jeunes? Sous ce ciel enflammé, tel un coeur de pastèque -devenant sang et braise- je vois danser les mots. Pour retrouver la paix, je marche au bord de mer pensant à Dieu, au fils que je n’ai jamais fait.  Narcís Comadira  Trad. Denise Boyer, dins   En quarantaine suivi de «Usdefruit». Éditions de l’Amandier, París, 2005  Més informació: http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/26/24/0/3/poesia/narcis-comadira.html