S'ha entaulat el ponent,
el vent desficiós
que, impacient, sacseja
els pins i els tamarells,
que s'endú l'alegria.
El vent calent que eixuga
les conques salineres,
el vent constant que esquinça
la pell del mar: els gossos,
inquiets, lladruquegen,
les criatures frisen,
d'aquí d'allà, insubmises;
els grills foradaran
tota la nit amb queixes.
M'assalten vells records:
foc de remordiments
pels dies no viscuts,
pels pecats no comesos.
¿T'he de dir adéu per sempre,
gregal, vent dels déus joves?
Sota aquest cel ardent,
color de cor de síndria
-després sang i caliu-,
entre sentits opostos
em ballen les paraules.
Per retrobar la calma,
vaig vora mar, passejo,
i penso en el meu Déu
i en el fill que no he fet.

Del llibre de poemes «Usdefruit», Ed. Empúries, Barcelona, 1995

---------

GRAND VENT D’OUEST

Le persistant vent d’ouest,
le vent exaspéré
secoue impatiemment
les pins, les tamaris,
en balayant la joie.
Le vent chaud qui dessèche
les cuvettes salines
déchirant sans répit
la peau de la mer:chiens
aux aboiements inquiets,
jeunes enfants fébriles,
de-ci de-là, rebelles.
Les grillons vont trouer
toute la nuit de plaintes.
Des souvenirs m’assaillent:
feu de remords anciens
pour les jours non vécus,
les péchés non commis.
Ne te verrai-je plus,
vent grec, vent des dieux jeunes?
Sous ce ciel enflammé,
tel un coeur de pastèque
-devenant sang et braise-
je vois danser les mots.
Pour retrouver la paix,
je marche au bord de mer
pensant à Dieu, au fils
que je n’ai jamais fait.

Narcís Comadira

Trad. Denise Boyer, dins

En quarantaine suivi de «Usdefruit». Éditions de l’Amandier, París, 2005

Més informació:
visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/26/24/0/3/poesia/narcis-comadira.html