Aida
de
Marc Calvet
Marc García
Gerard Rubio
Eduard Salvia

Projecte realitzat en el marc del conveni de col·laboració ESDi-LICEO, a l’assignatura de “Projectes II” de 3er curs en l’itinerari curricular d’audiovisual sota la tutoria del professor Josep M. Marimon i la coordinació de Elisabeth Ferrandiz, Responsable de la Unitat departamental d’Audiovisuals i Gràfic.

Per tal de donar a conèixer l'òpera Aida, de Giuseppe Verdi, a un públic nou, hem fugit de la seva naturalesa barroca i pomposa creant una animació de factura minimalista i austera, on només es destaquen els esdeveniments més importants de la seva història de forma puntual acompanyats dels conceptes clau.

D’una banda, l’objectiu principal ha estat transmetre els conceptes clau de l’obra de manera clara i concisa, ja que pensem que el concepte és allò que més perdura, allò etern que no segueix modes ni ornamentacions. I de l’altra, hem treballat buscant una experiència estètica agradable per a l’espectador: una bona experiència sempre és un bon record, i un bon record és sempre una bona publicitat.

Així doncs, per tal de mostrar les accions dels conceptes, hem despullat Aida fins a convertir-la en petites figures geomètriques que segueixen els conceptes escrits amb una tipografia de grans proporcions, juntament amb frases del llibret referides a moments de l’òpera on es mostren aquests conceptes. Aquestes proporcions volen remarcar el fet que el concepte és el més important i el més impactant, al marge i paral•lelament a la “qualitat” de la representació de l’òpera. El mètode escollit, una animació amb aquest tipus de software, permet fer aquests jocs d’ambientació lumínica que creiem que transmet la bona qualitat de la representació al Liceu: tot és molt sobri i màgic, dins del contenidor d’aquest munt de conceptes es percep una qualitat estètica molt acurada i mimada fins a l’últim detall.

La música funciona com a fil conductor que uneix un pla amb l’altre. És la part més reconeguda de l’òpera, la Marxa Triomfal, interpretada per un solo de piano elèctric. Crèiem necessari que fos així per aconseguir una coherència amb l’estil de les imatges, la senzillesa. Es pot dir que l’element que més contrasta és el so, que en algunes ocasions correspon al de maquinàries: l’hem fet servir com a part del moviment de les figures que, en animar-les de manera bastant poc orgànica, dóna coherència i un toc més actual.

Escola Superior de Disseny ESDi
Universitat Ramon Llull

Loading more stuff…

Hmm…it looks like things are taking a while to load. Try again?

Loading videos…