More
See all Show me
43. «Radość pisania», de Wisława Szymborska
7 months ago
Dokąd biegnie ta napisana sarna przez napisany las?
Czy z napisanej wody pić,
która jej pyszczek odbije jak kalka?
Dlaczego łeb podnosi, czy coś słyszy?
Na pożyczonych z prawdy czterech nóżkach wsparta
spod moich palców uchem strzyże.
Cisza - ten wyraz tez szeleści po papierze i rozgarnia
spowodowane slowem "las" gałęzie.

Nad białą kartką czają się do skoku
litery, które mogą ułożyć się źle,
zdania osaczające,
przed którymi nie będzie ratunku.

Jest w kropli atramentu spory zapas
myśliwych z przymrużonym okiem,
gotowych zbiec po stromym piórze w dół,
otoczyc sarnę, złożyć się do strzału.

Zapominają, że tu nie jest życie.
Inne, czarno na białym, panują tu prawa.
Okamgnienie trwać będzie tak długo, jak zechce,
pozwoli się podzielić na małe wieczności
pełne wstrzymanych w locie kul.
Na zawsze, jesli każę, nic się tu nie stanie.
Bez mojej woli nawet liść nie spadnie
ani źdźbło się nie ugnie pod kropką kopytka.

Jest więc taki świat,
nad ktorym los sprawuje niezależny?
Czas, ktory wiąże łańcuchami znaków?
Istnienie na mój rozkaz nieustanne?

Radość pisania.
Możność utrwalania.
Zemsta ręki śmiertelnej.

--------

ALEGRIA D'ESCRIURE

(trad. Josep M. de Sagarra)

Cap a on corre aquest cabirol escrit per un bosc escrit?
Potser a abeurar-se en una aigua escrita
que li reflectirà el musell com un paper de calca?
Per què alça el cap? Que ha sentit res?
Dret sobre quatre potes de la veritat manllevades,
sota els meus dits dreça l'orella.
Silenci: també aquest mot oscil·la sobre el paper i belluga
les branques evocades per la paraula «bosc».

Disposades a saltar-hi al damunt, sotgen la blancor del full
lletres que es poden arranjar malament,
frases que l'empaitaran
i davant de les quals no tindrà salvació.

En una gota de tinta, s'hi conté una reserva considerable
de caçadors amb l'ull mig cluc,
disposats a córrer pel pendent abrupte de la ploma,
rodejar el cabirol i ajupir-se a disparar.

S'obliden que aquí no és com la vida.
Aquí imperen les lleis del negre sobre blanc.
Un parpelleig durarà tant com voldré jo,
li serà permès de fragmentar-se en petites eternitats
farcides de bales aturades en ple vol.
I, si jo ho mano, res més ja no s'esdevindrà.
Sense la meva voluntat cap més fulla no caurà
ni cap bri d'herba cedirà sota el punt de la peülla.

Així, doncs, ¿potser hi ha un món
en el qual governo sobre un destí independent?
Un temps que aferro amb cadenes de signes?
Una existència a una ordre meva perdurable?

Alegria d'escriure.
Facultat de perpetuar.
Venjança de la mà mortal.
This conversation is missing your voice. Take five seconds to join Vimeo or log in.

Advertisement

Statistics

  •  
    plays
    likes
    comments
  • Total
    plays 116
    likes 0
    comments 0
  • Jan 7th
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Jan 6th
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Jan 5th
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Jan 4th
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Jan 3rd
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Jan 2nd
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Jan 1st
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Dec 31st
    plays 0
    likes 0
    comments 0
Previous Week

Downloads

Please join Vimeo or log in to download the original file. It only takes a few seconds.