27.06.09 M. Vilallonga. Exposició "M. A. Anglada. Vida i Obra"

L’exposició temporal d’enguany a la Fundació Josep Pla és una producció de la Càtedra Maria Àngels Anglada i es podrà veure fins el 27 de setembre.

Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer el 1930 al carrer de la Riera de Vic i va morir a Figueres, a l’Alt Empordà, el 23 d’abril de 1999, el dia de Sant Jordi. Va cultivar diversos gèneres literaris: de la narrativa a la crítica literària, passant per l’assaig i les traduccions. Per damunt de tot, però, se sentia poeta i escrivia com a poeta, i les obres d’aquests gèneres són fetes amb els mateixos materials que els versos. Els escenaris de les seves obres, els hem de buscar a la plana de Vic de la seva infantesa, als racons empordanesos que va aprendre a estimar així com als paisatges d’Itàlia i Grècia que sovint foren destinació dels seus viatges. La seva mirada era d’una extrema sensibilitat i sabia destil•lar amb paraules ben trobades tant l’emoció sentida davant la bellesa natural o artística com la indignació davant la injustícia. Maria Àngels Anglada començà a escriure molt aviat, però trigà força a publicar. Aplicava a la seva producció el rigor i el sentit crític que havia afinat després d’anys d’escriure assaig literari en la premsa. La seva obra poètica es troba aplegada a Columnes d’hores (1990) i Arietta (1994). La seva producció es completa amb assaigs i estudis de divulgació literària i també amb traduccions d’autors clàssics.

La seva obra reposa sobre uns eixos fonamentals: la llengua, la memòria, el compromís, el paisatge, l’art i la música... Quan el nostre país faci la pau amb la seva collita de poetes, l’obra sòlida i essencial de Maria Àngels Anglada hi serà entre les primeres. L’exposició Maria Àngels Anglada. Vida i obra és un recorregut cronològic il•lustrat amb imatges i acompanyat de paraules que va dir i escriure l’autora. La Fundació Josep Pla de Palafrugell vol obrir les seves portes a aquesta escriptora empordanesa. Tot i que hi ha aspectes estilístics i ideològics que els separen, Pla i Anglada compartiren dues grans passions: per Itàlia i el Mediterrani, per l’ofici d’escriure.

" Precisament ha contribuït com pocs a divulgar l’accés a la lectura del català, aplicant a la formació de la seva prosa –tant entenedora, clara, matisada i personal- els consells d’Horaci: “tindrà l’heroisme de sacrificar i remoure del lloc on s’estaven aquelles paraules que tinguin poc esclat i minsa vàlua; afegirà mots nous d’aquells que l’ús engendra i introdueix; vehement i llisquívol, molt semblant a un riu d’onades clares, escamparà riquesa onsevulla; redreçarà el que ja sigui lànguid; passarà pena i semblarà que juga." "
Anglada, M. Àngels. “Dos clàssics: Horaci i Pla”.
Hora nova, núm. 4 (17/23-IV-1984), p. 3