More
See all Show me
1. Revista Parlada 14 oct 2009, Iván Tubau i Roser Am…
1 month ago
Revista Parlada 14 oct 2009, Iván Tubau i Roser Amills, Espai d'Art Cincómonos, Barcelona

Coordinat i presentat per J. A. Arcediano

Iván Tubau [Barcelona, 1937].
Va viure dos anys a Gelida, cinc a França, un a Itàlia, nou a Madrid, mig a
Anglaterra i mesos, setmanes o dies a altres llocs d’Europa, Amèrica i Àfrica.
L’any 1970 retorna a la seva ciutat natal. Doctor en filologia francesa i
graduat en art dramàtic i periodisme, ha estat, entre moltes més coses,
professor universitari. Autor bilingüe, ha publicat diversos llibres de poesia:
Domicilios transitorios (1984); Les ostres i el vi blanc (1987); Vendrán meses
con erre (1991); Quatre exercicis físics de metafísica (Premi Enric Ferran de
poesia catalana 1991); La quijada de Orce (1997); l’antologia Poesia impura
(1998) i el seu últim poemari, Semen (2004). Poeta “incòmode”, com el va
qualificar Pere Gimferrer, l’obra d’Iván Tubau apareix com una de les més
vibrants, autèntiques, lúcides i inquietants de la poesia peninsular actual. Els
seus poemes, una explosió de vitalitat creativa, aconsegueixen impactar,
commoure o irritar al lector, que no pot deixar de sentir-se implicat en la
paraula irònica, sàvia, feridora i precisa del poeta.


Roser Amills [Algaida, Mallorca, 1974].
Filòloga Romànica per la Universitat de Barcelona, periodista i escriptora. Ha
publicat els llibres de poemes Uno solo, por favor (Calambur Editorial,
Madrid, 1998, 1er Premio de Poesía de la Universidad Politécnica de Madrid) i
Lais per amants distingits i altres paraules (Abadia Editors, Vilobí d'Onyar,
2004). Ha participat en diversos recitals de poesia, ha organitzat i coordinat
cicles de recitals, ponències i trobades; ha participat en l’elaboració de
catàlegs d’art, revistes i d’altres publicacions, ha comisariat exposicions i ha
estat lletrista del grup indie Senyors tranquil.



El hombre que fue viernes
Un día me contabas
como quien cuenta un cuento
la historia de aquel hombre
rubio y de ojos azules
que bajaba los viernes
de sus altas montañas
para hacerte el amor
y volvía a marcharse.

[Iván Tubau. De Vendrán Meses Con Erre. 1991]


No eres lo que dices
Lo que eres me distrae de lo que dices.
PEDRO SALINAS
Lo descubrí hace años en Ibiza: no eres
la que habla conmigo como las profesoras,
la que dice palabras como estratigrafía,
sobredimensionar y propósitos lúdicos,
sino la que recorre mis recovecos tibios
con una mano sabia y amable siempre húmeda,
la que impregna mi lengua con sus zumos secretos,
la que gime muy suave, la que grita muy fuerte.

[Iván Tubau. De La quijada de Orce. 1997]




Las primeras obras
fueron elevadas;
hoy, groseramente histórica,
mi boca sólo clama
por tu amor.







El cielo amarillea, azulea, enrojece,
tus ojos se perfuman,
todo eso es el cariño,
incluso los lazos,
pero uno se ve envejecer fragilísimo
y sabe que no durará eternamente
y llegan las prisas
en un despliegue
exacto
de asertos saltadores de cornisas.




Me atenaza el cuello
el nudo apretado de tu distancia
esa forma de no mirarme,
mortalísima llaga
elevada congoja:

sé que ya algo desnuda bajo el vestido
preguntas sin decir nada.


[Roser Amills. De Uno solo, por favor. 1998]
This conversation is missing your voice. Take five seconds to join Vimeo or log in.

Advertisement

Statistics

  •  
    plays
    likes
    comments
  • Total
    plays 302
    likes 0
    comments 0
  • Nov 29th
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Nov 28th
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Nov 27th
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Nov 26th
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Nov 25th
    plays 1
    likes 0
    comments 0
  • Nov 24th
    plays 1
    likes 0
    comments 0
  • Nov 23rd
    plays 0
    likes 0
    comments 0
  • Nov 22nd
    plays 0
    likes 0
    comments 0
Previous Week

Downloads

Please join Vimeo or log in to download the original file. It only takes a few seconds.