Dia durillo de molt vent i sentiments intentant fer tota l'Olla de Núria. Vam haver de deixar el Puigmal per no perdre l'últim tren cremallera de baixada. Quan ja no faltava gaire per arribar al monestir de Núria veig que ens faltava el Jaegger, pensava que anava al davant i s'havia quedat dormint a l'última parada de descans que vam fer ...i no em vaig donar compte! A córrer cap a munt a busca'l sense parar de xiular, de sobte apareix dalt una paret rocosa i amb la por saltés corro en una direcció marcant-lo el camí ...sort és un gos molt intel.ligent. Tots dos corrent, jo cap a munt i ell cap a baix, al final ens retrobem, ens fonem en una abraçada i per primer cop se m'escapen les llàgrimes per ell, ploro desconsoladament abraçant-lo, em tranquil.litzo, ell també, em trec la motxil.la i li posso aigua ..té tantes ganes d'arribar baix que, tot i que té la boca ben seca, tan sols passa la llengua ràpid pel plat i tira directe cap a baix. Ens retrobem a l'herba al costat del monestir on, per fi, se rehidrata i relaxa, ens relaxem.

Loading more stuff…

Hmm…it looks like things are taking a while to load. Try again?

Loading videos…