La presidenta de Catalunya independent dona suport, en un dels seus primers actes, a un Estat colonialista només per interés... Quin futur més trist... Una visió prou repugnant de la nostra nació... Interessats i negociants...

Impressionant la imatge dels soldats amb la senyera... Espere que per interessos i negociacions no els enviara a Iraq o Afganistan...

El més trist és pintar al poble català com un poble sense personalitat i sense una política independent un cop independents... Una paradoxa doncs...

El curt és el somni de les élits catalanes: un poble "normal", occidental i elitesc, sense cap diferència real d'espanyols i francesos...

El que es pot salvar d'aquest curt és que ens ensenya que és possible plasmar en imatges les idees polítiques i fer política-ficció a l'audiovisual. I això té mérit. Molt.