"Le chant de Styrène" (1958), el primer curtmetratge d’Alain Resnais, just un any abans de Hiroshima mon amour. La fàbrica de plàstics Péchiney li va encarregar a Resnais una apologia del polistirè. La música és de Pierre Barbaud, el creador de la música algorítmica. El que sentim en un moment donat és un poema de Raymond Queneau.

j vimeo.com/14154663

Loading more stuff…

Hmm…it looks like things are taking a while to load. Try again?

Loading videos…