25/10/2014 — Autor/Actor/Lector. El camí de la performance al llibre
Mela Dàvila, especialista en arxius d’art contemporani, Hamburg.
→ La conferencia performativa es un subgènere de la performance en la qual els recursos, la tècnica i les eines de les conferències acadèmiques es posen al servei de la pràctica artística. Les conferencies performatives acostumen a recórrer a tota mena d’estratègies discursives, pedagògiques, reflexives i de conceptualització, a les quals se superposa la riquesa de contingut que hi aporten la presència física del performer, la seva gestualitat i la seva veu. En presentar-se en contextos artístics, les conferències performatives ofereixen, a més, múltiples estrats de significat, perquè al seu contingut temàtic s’hi suma un nivell de metainterpretació que juga amb les convencions i les expectatives de les conferències tradicionals, i que inclou, sovint, elements d’ironia i humor.
Igual com succeeix amb les seves parentes acadèmiques, les conferències performatives mantenen una estreta relació amb el terreny de les publicacions: el lligam entre l’oralitat i la paraula impresa ve de lluny, i per això no ha de sorprendre que molts creadors publiquin els textos en els quals es basen les seves performances. Quan es converteixen en material publicat, els guions de les conferències performatives adopten trets molt heterogenis; i els motius que impulsen els seus autors a transformar-les en lletra impresa també són molt diversos.
De la mateixa manera que les conferències performatives donen lloc a presentacions que queden a mig camí entre l’acadèmia i l’art, les seves respectives publicacions ocupen també l’espai fronterer entre els llibres d’artista clàssics i els llibres d’assaig convencionals, sense ser del tot ni una cosa ni l’altra. A fi d’explorar aquest territori, que és difús i relativament nou, Autor/Actor/Lector reuneix una selecció de projectes en els quals el mateix material textual ha donat peu a una conferència performativa i a una publicació. Els autors que es presenten a continuació aborden la relació entre oralitat i text des de perspectives molt diverses, però tots comparteixen el seu interès per explorar el potencial d’ambdós formats per a la transmissió de coneixement i per a l’expressió artística.
25/10/2014 — Autor/Actor/Lector. El camino de la performance al libro
Mela Dàvila, especialista en archivos de arte contemporáneo, Hamburgo.
→ La conferencia performativa es un subgénero de la performance en la que los recursos, la técnica y las herramientas de las conferencias académicas se ponen al servicio de la práctica artística. Las conferencias performativas suelen echar mano de todo tipo de estrategias discursivas, pedagógicas, reflexivas y de conceptualización, a las que se superpone la riqueza de contenido que aportan la presencia física del performer, su gestualidad y su voz. Al presentarse en contextos artísticos, las conferencias performativas ofrecen, además, múltiples estratos de significado, porque a su contenido temático se le suma un nivel de metainterpretación que juega con las convenciones y las expectativas de las conferencias tradicionales, y que incluye, a menudo, elementos de ironía y humor.
Al igual que sucede con sus parientes académicas, las conferencias performativas mantienen una estrecha relación con el terreno de las publicaciones: la ligazón entre la oralidad y la palabra impresa viene de largo, y por eso no debe sorprender que muchos creadores publiquen los textos en los que están basadas sus performances. Cuando se convierten en material publicado, los guiones de las conferencias performativas adoptan rasgos muy heterogéneos; y los motivos que impulsan a sus autores a transformarlas en letra impresa también son muy variados.
Del mismo modo que las conferencias performativas dan lugar a presentaciones que quedan a medio camino entre la academia y el arte, sus respectivas publicaciones ocupan también el espacio fronterizo entre los libros de artista clásicos y los libros de ensayo convencionales, sin ser del todo ni lo uno ni lo otro. A fin de explorar este territorio, que es difuso y relativamente nuevo, Autor/Actor/Lector reúne una selección de proyectos en los que el mismo material textual ha dado pie a una conferencia performativa y a una publicación. Los autores que se presentan a continuación abordan la relación entre oralidad y texto desde perspectivas muy diversas, pero todos comparten su interés por explorar el potencial de ambos formatos para la transmisión de conocimiento y la expresión artística.
