Pintor, escultor i gravador. Al començament de la seva carrera Rafael Canogar (Toledo, 1935) arrenca a partir de la figuració destacant el seu domini del color. A partir de 1954 comença a realitzar obres abstractes descobrint l' informalisme, on a través del gest investigava en els estats anímics en un moment en què la falta de llibertat i el context politicosocial eren especialment delicats. Canogar va ser un dels fundadors del Grup El Paso, en 1957, col·lectiu d'artistes amb una funció essencial en el procés de normalització d'una avantguarda atomitzada des del final de la Guerra Civil. Va trobar en l'expressionisme abstracte el seu mitjà per desenvolupar la seva obra, que va derivar més tard en un comportament de denúncia i compromís a fi de fer reflexionar a l'espectador. D'aquesta manera i amb la necessitat d'irrompre en l'espai físic s'inventa noves iconografies de les quals el cap i les màscares seran les mes destacades. Amb la fi de la dictadura, en el 75, Canogar se sent alliberat de l'obligació moral de lluita i en les seves obres es pot veure una lliure abstracció total. La matèria i el color passen a ser els elements primordials de la seva obra. I en la seva recerca de l'essència de la pintura estudia i analitza l'obra de mestres que li van precedir realitzant una sèrie en homenatge a Julio González.
Pintor, escultor y grabador. Al comienzo de su carrera Rafael Canogar (Toledo, 1935) arranca a partir de la figuración destacando su dominio del color. A partir de 1954 empieza a realizar obras abstractas descubriendo el informalismo, donde a través del gesto investigaba en los estados anímicos en un momento en el que la falta de libertad y el contexto político-social eran especialmente delicados. Canogar fue uno de los fundadores del Grupo El Paso, en 1957, colectivo de artistas con una función esencial en el proceso de normalización de una vanguardia atomizada desde el final de la Guerra Civil. Encontró en el expresionismo abstracto su medio para desarrollar su obra, que derivó más tarde en un comportamiento de denuncia y compromiso con objeto de hacer reflexionar al espectador. De esta manera y con la necesidad de irrumpir en el espacio físico se inventa nuevas iconografías de las cuales la cabeza y las mascaras serán las más destacadas. Con el fin de la dictadura, en el 75, Canogar se siente liberado de la obligación moral de lucha y en sus obras se puede ver una libre abstracción total. La materia y el color pasan a ser los elementos primordiales de su obra. Y en su búsqueda de la esencia de la pintura estudia y analiza la obra de maestros que le precedieron realizando una serie en homenaje a Julio González.
Web de l’artista: rafaelcanogar.com/
