«There’s a certain Slant of light», d’Emily Dickinson

Hi ha un cert Biaix de llum,

Les Tardes Hivernals —

Que oprimeix, com el Pes

Dels Càntics de Catedral —

Nafra celestial, se’ns consagra —

De cicatriu no en deixa cap,

Només una fonda diferència —

On rauen els Significats —

Ningú la pot explicar –Ningú –

És l’empremta del Desesper –

Com un dany sobirà

Que l’Aire ens volgués fer –

Quan s’atansa, el Paisatge escolta —

Les Ombres — guarden la respiració —

Quan marxa, és com la Distància

Al semblant de la Mort —

(trad. Josep Porcar)

~ · ~

There’s a certain Slant of light,

Winter Afternoons –

That oppresses, like the Heft

Of Cathedral Tunes –

Heavenly Hurt, it gives us –

We can find no scar,

But internal difference –

Where the Meanings, are –

None may teach it – Any –

’Tis the seal Despair –

An imperial affliction

Sent us of the Air –

When it comes, the Landscape listens –

Shadows – hold their breath –

When it goes, ’tis like the Distance

On the look of Death –

Emily Dickinson