Ferran Aguiló (Palma, 1957) sempre ha utilitzat metall per realitzar les seves escultures, ja que és un material que li permet defugir la tècnica del modelat. Aquest material, sovint extret de materials de rebuig, com canonades, que pot combinar puntualment amb altres elements com la llana o la fusta, dota al metall d’una ductilitat insòlita gràcies a una tècnica impecable i a una imaginació desbordant. Animals i plantes del nostre entorn quotidià i altres inventats són els motius més representats en les seves peces, no exemptes d’una dosi d’ironia. En un punt de la seva trajectòria, començà a introduir formes més abstractes, amb gran càrrega poètica, tot i que no deixen de recordar als elements naturals, en una obra on allò simple i allò complex, allò còsmic i allò quotidià s’entrellacen amb gran fluïdesa.
Ferran Aguiló (Palma, 1957) siempre ha utilizado el metal para realizar sus esculturas, ya que es un material que le permite eludir la técnica del modelado. Este material, a menudo extraído de materiales de desecho, como tuberías, que puede combinar puntualmente con otros elementos como la lana o la madera, dota al metal de una ductilidad insólita gracias a una técnica impecable y a una imaginación desbordante. Animales y plantas de nuestro entorno cotidiano y otros inventados son los motivos más representados en sus piezas no exentas de una dosis de ironía. En un punto de su trayectoria, empezó a introducir formas más abstractas, con gran carga poética, aunque no dejan de recordar a los elementos naturales, en una obra donde lo simple y lo complejo, lo cósmico y lo cotidiano se entrelazan con gran fluidez.
