Daniel Canogar (Madrid,1964) s'inicià en la fotografia als 14 anys. Gradualment la seva producció derivà cap a les creacions tridimensionals realitzades generalment amb materials del món de la tecnologia. A finals dels anys 90 desenvolupà un sistema de multi-projecció utilitzant cables de fibra òptica. El fil conductor de la seva obra és l'anàlisi de com interactuen allò artificial i allò biològic i de com el cos humà és repensat i reincorporat a través de la tecnologia. Les seves instal•lacions, que tenen una gran força estètica i depuració visual, amaguen missatges complexos com la crítica a l'obsolescència programada. En aquest sentit, realitza les seves peces amb material tecnològic de rebuig, com bombetes, cables, CD's o cintes de vídeo dotant així al material caduc d'una nova identitat i fent alhora un retrat crític del nostre temps. Els seus treballs reclamen un espectador actiu.
Daniel Canogar (Madrid, 1964) se inició en la fotografía a los 14 años. Gradualmente su producción derivó hacia las creaciones tridimensionales realizadas generalmente con materiales del mundo de la tecnología. A finales de los 90 desarrolló un sistema de multiproyección usando cables de fibra óptica. El hilo conductor de su obra es el análisis de cómo interactúan lo artificial y lo biológico y de como el cuerpo humano es repensado y reincorporado a través de la tecnología. Sus instalaciones, que tienen una gran fuerza estética y depuración visual, esconden mensajes complejos como la crítica a la obsolescencia programada. En este sentido, realiza sus piezas con material tecnológico de desecho, como bombillas, cables, CD's o cintas de vídeo dotando así al material caduco de una nueva identidad y haciendo a su vez un retrato crítico de nuestro tiempo. Sus trabajos reclaman un espectador activo.
Web d'Es Baluard: esbaluard.org/ca/colleccio/artistes/122/canogar-daniel
