Fa dos anys i escaig, la revista Descobrir Catalunya em va encarregar un reportatge sobre els últims transbordadors del Delta de l'Ebre. Últims, perquè ja llavors s'havia projectat el nou pont que havia d'agilitar el pas d'una riba a l'altra. "Sóc conscient que alguns treballadors de la zona han de creuar el riu fins a quatre vegades al dia. En hores punta, els cotxes s'acumulen a l'entrada dels embarcadors i han d'esperar com a mínim 15 minuts per passar a l'altre costat. És un ritme massa lent per les necessitats de la gent d'avui en dia. Amb el pont tot serà més ràpid", em comentava Joaquín Olomos, un dels barquers.
És cert que la construcció del pont era una vella reivindicació política i ciutadana, però ja llavors em va sobtar que els mateixos passadors se sumessin al clam que demanava la construcció d'aquesta nova infraestructura, malgrat significar l'extinció del seu treball. Ara, amb el pont ja en marxa, Josep Arques ---del transbordador "La Cava"--- ja ha previst de jubilar-se i tan Joaquín Olmos com Femín Llambrich Garriga han apostat pel turisme fluvial. De fet, ja fa temps que bona part del seu negoci familiar ha basculat cap a l'oferta de recorreguts amb vaixell fins a la desembocadura de l'Ebre. S'acaba d'aquesta manera un ofici antic i que tenia molt de pintoresc. És el preu d'un progrés al que no podem renunciar, però això sí, amb barcasses o sense, el Delta continuarà sent un lloc on perdre's.
