Of course I was drugged, and so heavily I did not regain
consciousness until the next morning.  I was horrified to
discover that I had been ruined, and for some days I was inconsolable,
and cried like a child to be killed or sent back to my aunt.
—Mayhew, London Labour and the London Poor

Even so distant, I can taste the grief,
Bitter and sharp with stalks, he made you gulp.
The sun's occasional print, the brisk brief
Worry of wheels along the street outside
Where bridal London bows the other way,
And light, unanswerable and tall and wide,
Forbids the scar to heal, and drives
Shame out of hiding.  All the unhurried day,
Your mind lay open like a drawer of knives.

Slums, years, have buried you.  I would not dare
Console you if I could.  What can be said,
Except that suffering is exact, but where
Desire takes charge, readings will grow erratic?
For you would hardly care
That you were less deceived, out on that bed,
Than he was, stumbling up the breathless stair
To burst into fulfillment's desolate attic.

--------

DECEPCIONS

(versió de Josep Porcar)

Clar que estava drogada, tant que no vaig recuperar el coneixement fins l'endemà al matí. M'espantava descobrir que m'havien deshonrat i, durant dies, res no podia consolar-me, i plorava com una nena a la que van a matar o a despatxar-la a la seva tieta.
—Mayhew, London labour and the London poor

Tot i la distància, puc tastar el patiment,
amarg i punyent com les tiges, que ell féu que t'empassessis.
L'efímer rastre del sol, el brusc, fugaç
grinyol dels neumàtics, a fora, al llarg del carrer,
on el Londres promés amaga el cap sota l'ala,
i on la llum, incontestable, i alta, i vasta,
veda el guariment dels estigmes i treu
del seu cau la vergonya. Tots els interminables dies,
la teva ment ha romàs oberta com el calaix dels ganivets.

Suburbis, anys, t'han soterrat. No gosaria consolar-te
encara que pogués. Què pot ser dit,
llevat del sofriment, que és exacte; que si
el desig impera, s'hi reproduiran els malentesos?
A tu, de poc t'aprofitaria saber,
al llit desmaiada, que la teva decepció fou menor
que la d'ell, ensopegant sense alé amb els graons
per irrompre a l'àtic desolat de la consumació.

Loading more stuff…

Hmm…it looks like things are taking a while to load. Try again?

Loading videos…