19/06/2014 — Llibres esp'a'cials
Patricia Dauder, artista, Barcelona.
→ Amb el títol Llibres espacials presentem una selecció de llibres d’artista dels fons de la col·lecció de la Panera de Lleida que tenen com a denominador comú allò que és més essencial en la forma d’un llibre: una seqüència d’espais i moments. Pàgina rere pàgina, aquests llibres creen una seqüència visual amb continuïtat, però també amb pauses, omissions i suspensos, la qual cosa dóna lloc a una narrativa espacial.
El llibre és vist com un espai autònom, que de vegades serveix a l’artista com a suport físic, com a espai visual o com a espai narratiu, que li permet dur a terme treballs o accions efímeres que no podrien ser realitzats de cap altra manera.
Els llibres seleccionats no presenten cap història concreta, sinó alguna cosa que es desenvolupa en un espai i un temps, i són produïdes paral·lelament a l’obra del mateix autor, de manera que hi veiem relacions clares amb altres disciplines, com la poesia visual i el cinema. Una sensació és la que impera veient i tocant aquests nou llibres: allò que s’amaga és més important que el que es revela.
El 1964, el poeta Marcel Broodthaers crea la seva primera obra d’art, una col·lecció de les quaranta-quatre còpies restants dels seus poemes convertits en un objecte il·legible, rodejat per una massa de guix, col·locats en un pedestal. El títol de l’obra és el mateix que el de la col·lecció de poemes: Pense-bête [Pensament-bèstia]. En paraules del mateix artista, «el llibre és l’objecte que em fascina perquè és per a mi l’objecte de la prohibició», o sigui, de la prohibició de la lectura. I és que no podem llegir els llibres sense destruir l’objecte artístic.
Anys més tard, el 1969, Broodthaers reitera el seu interès per la invisibilitat i la il·legibilitat quan publica Un coup de dés jamais n’abolira le hasard [A throw of the dice will never abolish chance]. L’obra és una còpia de la primera edició del poema del mateix nom del poeta simbolista Stéphane Mallarmé, publicat el 1914, però eliminant-ne tot el text i substituint-lo per línies negres, que corresponen a la composició tipogràfica en el paper, que Mallarmé va articular. Broodthaers redueix així Un coup de dés a la seva estructura, fent-la concreta, visible, gairebé tàctil. El llibre es ratifica en la seva il·legibilitat.
19/06/2014 — Libros esp'a'ciales
Patricia Dauder, artista, Barcelona.
→ Con el título Libros espaciales presentamos una selección de libros de artista de los fondos de la colección de la Panera de Lleida que tienen como común denominador explorar aquello que es más esencial en la forma de un libro: una secuencia de espacios y momentos. Página tras página, estos libros crean una secuencia visual con continuidad, pero también con pausas, omisiones y suspenses, lo que da lugar a una narrativa espacial.
El libro es visto como un espacio autónomo, que a veces sirve al artista como soporte físico, como espacio visual o como espacio narrativo, que le permite llevar a cabo trabajos o acciones efímeras que no podrían ser realizados de ninguna otra forma.
Los libros seleccionados no presentan ninguna historia concreta, sino algo que se desarrolla en un espacio y un tiempo, y son producidos en paralelo a la obra del propio autor, de forma que vemos claras relaciones con otras disciplinas, como la poesía visual y el cine. Una sensación es la que impera viendo y tocando estos nueve libros: aquello que se oculta es más importante que lo que se desvela.
En 1964, el poeta Marcel Broodthaers crea su primera obra de arte, una colección de las cuarenta y cuatro copias restantes de sus poemas convertidos en un objeto ilegible, rodeado por una masa de yeso, colocados en un pedestal. El título de la obra es el mismo que el de la colección de poemas: Pense-bête [Pensamiento-bestia]. En palabras del propio artista, «el libro es el objeto que me fascina porque es para mí el objeto de la prohibición», o sea, de la prohibición de la lectura. Y es que no podemos leer los libros sin destruir el objeto artístico.
Años más tarde, en 1969, Broodthaers reitera su interés por la invisibilidad y ilegibilidad cuando publica Un coup de dés jamais n’abolira le hasard [A throw of the dice will never abolish chance]. La obra es una copia de la primera edición del poema del mismo nombre del poeta simbolista Stéphane Mallarmé, publicado en 1914, pero eliminando todo el texto y substituyéndolo por líneas negras, que corresponden a la composición tipográfica en el papel que Mallarmé articuló. Broodthaers reduce así Un coup de dés a su estructura, haciéndola concreta, visible, casi táctil. El libro se ratifica en su ilegibilidad.
