1. Mi tengo a quest’albero mutilato
    Abbandonato in questa dolina
    Che ha il languore
    Di un circo
    Prima o dopo lo spettacolo
    E guardo
    Il passaggio quieto
    Delle nuvole sulla luna

    Stamani mi sono disteso
    In un’urna d’acqua
    E come una reliquia
    Ho riposato

    L’Isonzo scorrendo
    Mi levigava
    Come un suo sasso
    Ho tirato su
    Le mie quattro ossa
    E me ne sono andato
    Come un acrobata
    Sull’acqua

    Mi sono accoccolato
    Vicino ai miei panni
    Sudici di guerra
    E come un beduino
    Mi sono chinato a ricevere
    Il sole

    Questo è l’Isonzo
    E qui meglio
    Mi sono riconosciuto
    Una docile fibra
    Dell’universo

    Il mio supplizio
    È quando
    Non mi credo
    In armonia

    Ma quelle occulte
    Mani
    Che m’intridono
    Mi regalano
    La rara
    Felicità

    Ho ripassato
    Le epoche
    Della mia vita

    Questi sono
    I miei fiumi

    Questo è il Serchio
    Al quale hanno attinto
    Duemil’anni forse
    Di gente mia campagnola
    E mio padre e mia madre.

    Questo è il Nilo
    Che mi ha visto
    Nascere e crescere
    E ardere d’inconsapevolezza
    Nelle distese pianure

    Questa è la Senna
    E in quel suo torbido
    Mi sono rimescolato
    E mi sono conosciuto

    Questi sono i miei fiumi
    Contati nell’Isonzo

    Questa è la mia nostalgia
    Che in ognuno
    Mi traspare
    Ora ch’è notte
    Che la mia vita mi pare
    Una corolla
    Di tenebre

    (Cotici il 16 agosto 1916)

    -----------------

    ELS RIUS

    (Versió de Tomàs Garcés)

    En aquest tronc mutilat em recolzo
    abandonat en aquesta clotada
    que té l’esllanguiment
    d’un circ
    després o abans de l’espectacle,
    i miro
    el pas quiet
    dels núvols per la lluna.

    Aquest matí m’ajeia
    dintre l’urna de l’aigua
    i com una relíquia
    he reposat.

    L’Isonzo, amb son lliscar,
    em polia
    com un dels seus palets.

    Els meus quatre ossos
    he arreplegat
    i me n’he anat
    com un acròbata
    per l’aigua.

    M’he agenollat
    vora la roba
    bruta de guerra,
    i com un beduí
    m’he prosternat a rebre
    el sol.

    Heu-vos ací l’Isonzo,
    i és on millor
    m’he adonat que jo era
    una dòcil fibra
    de l’univers.

    El meu turment
    és quan
    no m’hi trobo
    en harmonia.

    Però aquelles ocultes
    mans
    que em pasten
    m’ofrenen
    la rara
    felicitat.

    He repassat
    les èpoques
    de la meva vida.

    Aquests són
    els meus rius.

    Aquest és el Serchio
    i en ell pouaren
    tal volta dos mil anys
    de gent meva camperola,
    i el meu pare i la meva mare.

    Aquest és el Nil
    que m’ha vist néixer
    i créixer
    i cremar d’innocència
    en l’estesa de les seves planures.

    Aquest és el Sena:
    en les seves tèrboles aigües
    la meva mescla va refer-se,
    i m’hi he conegut.

    Aquests són els meus rius,
    comptats aquí a l’Isonzo.

    Aquesta és la meva melangia
    que en cadascun d’ells
    se’m fa palesa,
    ara que ja és de nit
    i apar la meva vida
    una corol·la
    de tenebres.

    # vimeo.com/4113365 Uploaded 3,204 Plays 4 Comments
  2. Antònia Font live in a hairdressing.

    # vimeo.com/43178857 Uploaded 244 Plays 0 Comments
  3. When I see a couple of kids
    And guess he's fucking her and she's
    Taking pills or wearing a diaphragm,
    I know this is paradise

    Everyone old has dreamed of all their lives—
    Bonds and gestures pushed to one side
    Like an outdated combine harvester,
    And everyone young going down the long slide

    To happiness, endlessly. I wonder if
    Anyone looked at me, forty years back,
    And thought, That'll be the life;
    No God any more, or sweating in the dark

    About hell and that, or having to hide
    What you think of the priest. He
    And his lot will all go down the long slide
    Like free bloody birds. And immediately

    Rather than words comes the thought of high windows:
    The sun-comprehending glass,
    And beyond it, the deep blue air, that shows
    Nothing, and is nowhere, and is endless.

    ----

    FINESTRALS

    (Versió de Marcel Riera)

    Quan veig una parella jove
    i m’afiguro que ell la carda i que ella
    pren la píndola o du un diafragma,
    sé que això és el paradís
     
    que els grans hem somniat tota la vida:
    bandejar la beateria i qualsevol prejudici
    com una màquina de segar passada de moda,
    i lliscar tots els joves pel llarg precipici
     
    cap a la felicitat, sense fi. Em pregunto si
    algú em va mirar, quaranta anys enrere,
    i va pensar: Això sí que és vida!
    Res de Déu, ni de suar a les fosques per la fal·lera
     
    de l’infern i tot això, res d’haver d’amagar
    tot el que penses del mossèn. Seran ells,
    maleït sia, els que no pararan de baixar
    pel llarg tobogan, lliures com ocells.
     
    I a l’instant, més que paraules m’afiguro uns finestrals:
    els seus vidres fulgents de la llum al zenit
    i, més enllà, l’aire blau i fondo, que és fals
    i no és enlloc, i que és infinit.

    # vimeo.com/6098223 Uploaded 2,052 Plays 3 Comments

Poesia des de la terra d'Enlloc

Salvador Jàfer

Browse This Channel

Shout Box

Heads up: the shoutbox will be retiring soon. It’s tired of working, and can’t wait to relax. You can still send a message to the channel owner, though!

Channels are a simple, beautiful way to showcase and watch videos. Browse more Channels.